• Català, valencià
  • English
  • Español

Asociació Defensa Drets Animal Ong ADDA

Notícies

Nova Comissió Europea per investigar deficiències en el transport d’animals vius

El grup formar per trenta membres té l’encàrrec d’elaborar un informe complert en dotze mesos del compliment de les mesures aplicables en la matèria, recollides en el reglament (CE nº1/2005).

Decisió inèdita, però, novament, de dubtosa efectivitat. El Parlament Europeu, per amplia majoria (605 vots a favor, 53 en contra i 31 abstencions), va aprovar el passat 19 de juny el que s’havia posposat al 2018: la creació d’un comitè d’investigació que tindrà dues missions. La primera: investigar les cadenes de transport d’animals vius per verificar si es compleix o no el reglament del 2005. La segona: determinar si la Comissió Europea i els Estats membres treballen correctament per implementar la normativa. Els trenta funcionaris que formaran part del nou òrgan tenen la missió d’elaborar un informe exhaustiu del seu treball passats dotze mesos. Les observacions i recomanacions que es derivin d’ell haurien de servir d’impuls per reforçar el control, i ser la base per redactar un nou reglament. Al mes de maig, la Comissió ja va anunciar que procediria a la revisió de la llei vigent, que compleix 15 anys d’antiguitat i que ha demostrar, per altre banda, haver quedat obsoleta i ser ambigua en certs punts, sobre tot al que fa referencia a la limitació de les hores de viatge. El Parlament Europeu, ja a l’any 2019 -amb una majoria de 411 vots a favor, 43 en contra i 110 abstencions-, es va posicionar a favor d’un informe sobre el transport d’animals vius, la presa de mesures per l’atordiment previ i el cessament de viatges de més de vuit hores dels animals lactants; això com la prohibició d’exportar animals vius a països amb baixes o inexistents normes de benestar animals.

Els presents

Des de 2007, mes de dues-centes investigacions han reportat les pèssimes condicions que Ong ADDA i d’altres molts grups europeus de defensa dels animals venent denunciat. Les inspeccions provenen més d’associacions animalistes que de les autoritats competents, el que evidència, per una banda, les poques ganes i, per altra, justifica tot dubte respecte a qualsevol nova mesura projectada o aprovada. Després de varies iniciatives, coma la campanya “8 hores”, que va acabar amb una declaració d’intencions (Declaració Escrita nº 49/2011) i que no va prosperar, el lobby “pobre” el de les organitzacions sense ànim de lucre, ha aconseguit de nou mitjançant un magne esforç fer-se un forat en l’extens entramat d’interessos de Brussel·les i pressionar amb afany fins aconseguir convèncer a 183 eurodiputats de la necessitat ètica, científica i de salut publica per avançar en la defensa del benestar animal. Una matèria, per cert, que incomprensiblement encara està en segon pla a la Unió, i més encara si la comprarem amb legislacions efectives i modernes com la del Regne Unit, separada ja de la política comunitària després del Brexit.

Una tortura que encara continua

El cert és que els animals segueixen essent sotmesos a viatges molt superiors a les vuit hores que suggereix -no obliga!- el reglament del 2005. Les ovelles, els cavalls, els porcs o les aus continuen circulant amuntegats, sense complir les ràtios de separació que marca la legislació, aguantant condicions insalubres, temps advers, ferides, descans escàs, beguda insuficient nutrició deficitària i el que és més preocupant: la manipulació de personal sense formació de cap tipus i, en molts casos, maltractaments continuats en tota la cadena (granja, transport i escorxador). L’estrès que això comporta en els animals no només els condueix a un patiment innecessari, sinó que a més activa de tal manera el seus sistema endocrí que debilita funcions vitals tan important com les seves defenses.

La nostra realitat més propera

En el Mediterrani peninsular, només dos ports tenen la capacitat per gestionar el transport marítim de ramaderia d’animals vius. Són els de Cartagena, a Murcia, i el de Tarragona, a Catalunya, on des del 2012 consten més d’un milió d’animals exportats, entre cabres, vedelles i bens. Aquest flux cap a l’exterior respon a un excedent en la producció interna i, per tant, a interessos econòmics d’una indústria consentida i avalada per l’administració estatal fins la data. Unes marques a les que se’ls hi permet qualsevol tipus de caprici en pro de suculents beneficis materials mentre és menysprea el dret constitucional a un medi ambient saludable. Tant en el transport marítim com en el terrestre, els animals recorren milers de quilometres, en molts casos amb un destí obscur no detallat, Un trajecte que conclou sovint més allà de les fronteres de la Unió, on hi ha carència de legislació en la matèria. Argèlia, Líbia, Líban o Turquia són alguns dels països que importen, i que maten sense gairebé normes i, clar, majoritàriament sense atordiment previ, a animals que per la descarada irresponsabilitat administrativa arriben en una gram majoria moribunds al destí.

Una pregunta subjeu en tot aquest entramat: si existeix la cadena del fred, si és possible congelar i transportar sense perdre qualitat ni propietats, per què es continua traginant i en aquestes condicions, la ramaderia d’animals vius? No és possible utilitzar els escorxadors més propers a les granges? És que surt més barato produir a quatre mil quilòmetre de distància? O és que s’amaga algun interès ocult enmig d’aquesta xarxa o simplement no es vol veure. J. G. ADDA

Ong ADDA -juliol 2020