La pesta porcina declarada recentment a la perifèria del parc de Collserola, ubicat a la província de Barcelona, per “l’estranya contaminació” d’uns porcs senglars, es suma a la llista de desgràcies que, des de fa anys recauen sobre aquest ungulat, víctima d’una constant persecució i extermini, especialment en el territori de Catalunya, degut al seu increment poblacional.

Fa menys d’un segle les poblacions de porcs senglars salvatges eren pràcticament inexistents en tota la península ibèrica. A l’any 1960, en tot el territori de Catalunya s’estimava que la seva població era inferior als 1.000 exemplars, el que dificultava ser observats a la naturalesa.

Durant el segle XX, factors importants vinculats a la industria i a les tecnologies humanes van impulsar un ràpid desenvolupament amb greus afectacions pels hàbitats naturals i les especies de fauna entre elles: la industria de la caça, el desenvolupament de les macrogranges intensives d’animals i l’agricultura amb grans extensions de monocultiuos.

La llei nacional de caça, aprovada al 1970, va donar un nou enfocament al patrimoni natural peninsular. Orientat com a font de producció i riquesa, es va impulsar una nova industria a través d’una llei que garantís i afavorís, de forma molt avantatjosa, l’explotació de la fauna salvatge com un nou recurs extractiu i de rendiment econòmic. Es va possibilitar que, pràcticament, tots els terrenys agrícoles de la península poguessin actuar, de manera indistinta o conjunta, com explotacions cinegètiques, agrícoles i forestals. Entre el vuitanta i el noranta per cent del territori natural de Espanya es va reconfigurar com superfície de caça.

Repoblacions, cries i “sueltas” de diverses especies de caça major i menor, entre les que hi havien els porcs senglars, els conills i les perdius, es van destacar per abastir els vedats de caça, mentre que els depredadors naturals, observats com competidors, eren eliminats, el que va provocar greus desequilibris poblacionals i va anar reduint dramàticament la biodiversitat.

L'ancestral porcs senglas: de víctima a culpable

Durant més de 700.000 anys el porc senglar ha estat un habitant endèmic dels boscos europeus, molt anterior a l’aparició de l’espècie humana, datada en uns 200.000 anys. El porc senglar (Sus scrofa), única espècie salvatge de suido que habita a Europa, ha exercit la seva funció en l’ecosistema com jardiner i mantenidor dels espais boscosos. Ventilant i esponjant el terreny, disseminant i enterrant llavors d’arbres i plantes, ha afavorit la seva germinació. Les seves potes i allargats musells han revitalitzat l’estructura del sol, ajudant a la dispersió de fongs que fructificant sota terra, entre ells la valorada tòfona. Com omnívors i oportunistes que són, consumeixen erugues, cucs, larves, insectes i petits rosegadors, contribuint així a regular la biodiversitat. Les poblacions d’aquest ungulat les equilibraven els llop, linxs, grans rapinyaires, guineus i óssos que, tanmateix, han estat estigmatitzats i perseguits fins el limiti de l’extinció per la persecució humana.

La intromissió humana va aconseguir, en un temps rècord, que el porc senglar deixés de ser l’ermità escàs i salvatge dels boscos, per convertir-lo en una espècie sobreabundant i descontrolada motivada por les successives repoblacions, hibridacions i caceres.

Les insistents persecucions i batudes, que no han aconseguir reduir les seves poblacions, per diferents motius, han influït en el seu canvi de comportament, adaptació i apropament als entorns de pobles i ciutats, fugint de la persecució i davant la possibilitat d’obtenir aliment fàcilment.

La seva caiguda en desgracia, així com les acusacions en relació amb la seva sobrepoblació, els danys a l’agricultura, els accidents de trafico o l’apropament a les àrees urbanes, tenen el seu origen i conseqüència en la maldestra i inadequada acció humana, que els va forçar a sortir dels boscos i fer-se bosques visibles.

Més de quaranta anys d’inútils batudes i matances destructives és temps suficient perquè l’Administració i els seus entossudits perseguidors reconeguin el fracàs de de la seva gestió, deixin d’estigmatitzar-los i decideixin reorientar les seves estratègies, amb la finalitat d’aconseguir l’equilibri imprescindible que marca la pròpia naturalesa i que demanda una part important de la societat.

Més informació relacionada:

ADDA Defiende los Animales nº 54: La caza -monográfico

La sobrepoblación del jabalí

Ong ADDA -gener 2026